Dibuixos i defensa del nom de l'article del currículum

Per una banda, el Martí ens va tornar els dibuixos de la nostra aula somiada, on em vaig donar compte de que quan vaig dibuixar-la vaig enfocar-me molt a les aules de primària actuals. Realment l'estructura que m'agradaria que tingués la meva aula seria que les taules estiguessin en forma d'"U", amb dibuixos fets pels infants penjats per tota la classe juntament amb imatges dels interessos dels infants (no imatges que nosaltres creiem que als infants d'aquella edat els hi agradaran, si no imatges sobre els interessos reals del infants que tens en aquella classe) i amb molts materials didàctics.

I una altre cosa que em va impactar al parlar a la classe i debatre sobre la taula del professor/a sobre si cal o no aquesta taula, i personalment he arribat a la conclusió de que pot haver-hi una taula per al professorat a l'aula, però només per a deixar les coses o per estones molt puntuals, però realment segons el que jo crec no ens fa falta aquesta taula, ja que sempre estaràs dret ajudant, dinamitzant i  interactuant amb els infants.

I per l'altre banda, vam tenir que defensar el perquè li vam posar el títol de "La enseñanza: una obra artística en constante evolución" a l'artícle "La investigación del currículum y el arte del profesor" en grup. Nosaltres li vam posar aquest nom perquè, en primer lloc, creiem que el professor es com un artista que ha d'actualitzar-se continuament; en segon lloc, el professor ha d'adaptar-se a les condicions particular de cada alumne per obtenir el seu màxim rendiment; en tercer lloc, el professor ha de tindre un gran repertori de capacitats per a poder ensenyar de manera integral als infants i ha de tenir coneixements sobre totes les coses encara que sigui de manera bàsica; i en quart lloc, el currículum senyala les idees bàsiques que han d'assolir els infants com a mínim.

Currículum i un nom per l'article

Al plantejar el tema del currículum a classe, gràcies a l'article de "La investigación del currículum y el arte del profesor", vam poder entendre l'acció del professor i la seva tasca a partir d'un exemple molt clar amb el teatre.

Jo ja havia tocat el tema del currículum al fer el cicle formatiu de grau superior d'Educació Infantil, però al contrari que a l'article que deia que el currículum s'anava modificant i millorant a partir de la pràctica i la innovació, i al cicle ens deien que havíem de seguir el currículum fil per randa encara que només fos una guia per saber per on anar a l'hora d'ensenyar uns continguts i arribar a uns objectius proposats, ja que en el currículum només et posa el contingut mínim que ha d'assolir els infants d'aquella edat i d'aquell curs.

Una altra de les idees plantejades a classe i amb la que estic totalment d'acord va ser que el currículum està estretament lligat amb el desenvolupament de la tasca del professor, tot i que sempre tindrem una llibertat limitada a l'hora de practicar i innovar dins del mateix currículum.

Però per una altra banda, no m'hi havia fixat en què és cert que tant els infants com els professors no ens adonem compte que la participació dels primers és essencial per a la millora de l'art de l'ensenyament en aquell professor/a.

Finalment, penso que el currículum l'hem de seguir, encara que no fil per randa però si arribant a assolir els coneixements mínims que aquest marca tot i així expandit els coneixements i compartint amb l'alumnat els teus coneixements enriquint i dinamitzant totes les classes on tots aprenguem una cosa nova cada dia, i ajudant-nos dia a dia per a millorar l'ensenyament i les classes realitzades per aquell professor/a.

Comentari dels rols i els vincles

En primer lloc, el que vam fer va ser comentar l'últim rol playing, que concretament era el del nostre grup, i vam poder veure com els vincles d'una i una altra professora afectava la cohesió i relació de la classe, entre iguals i professors/es.

Amb aquest petit exemple del rol, vam poder discutir una mica sobre la ràtio que tenim a cada classe, els vincles que creem amb els nostres infants i els de les altres classes, etc. En resum, aquesta classe i junt amb totes les reflexions que vam fer en comú, crec que m'ha servit de molt per a saber com seria la meva classe somiada, en com crec que hauria de ser un bon/a professor/a i quin tipus de vincle crear entre els infants i nosaltres.

 

Al parlar dels vincles que es creen entre els professors/es i els infants, me'n vaig recordar dels vincles que van crear els meus antics professors/es de primària amb mi, i realment he tingut vincles molt diferents entre si, alguns de molt bons i altres no tan bons. I els professors/es que si arribaven a crear aquells vincles tan bons i tan forts entre els alumnes, arribaven als objectius que es plantejaven.

 

I finalment, gràcies al dibuix que vam crear per a saber com seria la nostra aula somiada va fer que me n'adonés compte de com volia que depèn de com entre la llum natural organitzaria l'aula d'una manera o d'un altre, com estaria organitzada la llibreria, les taules, les fotografies i els murals, etc.

3 sessions interessants i un nou blog

El primer dia de classe, només entrar-hi a la classe vam veure com el nostre professor de PDAAAD estava posant les cadires en rotllana, i realment no era el primer cop que seiem així a classe. Al asseurem vaig veure el que ell volia fer, volia veure'ns la cara a tots, ja que es una manera més de sentir-nos i fer sentir a les persones més a prop de tu. El que em va estranyar, però no per això em va desagradar, va ser que al final acabes la classe amb un conte, el conte de l'aranya que volia ser la més llesta del món. Aquest conte narrava l'historia d'una aranyeta que volia acaparar tota la saviesa del mon i va crear un sac màgic on anava posant tot el coneixement dels animals que s'anava trobant, quan aquesta va omplir el sac, va pujar a dalt de l'arbre més alt que coneixia. Quan estava pujant va passar un ocell que li va aconsellar que pugés amb quatre de les vuit potes que tenia, i al veure això es va donar compte que un simple ocell havia tingut més intel·ligència que ella, així que va deixar caure el sac, i quan aquest va tocar el terra van sortir tots els coneixements disparats per tots llocs, repartint-se per tots els llocs del món. 

Després de que ens lleguis aquest conte vam posar en comú la moral que nosaltres creiem que donava, tots anàvem donant la nostra opinió i jo vaig dir que per mi la moral d'aquest conte es que ningú podia acaparar aquesta intel·ligència, ja que sempre ens hem d'anar actualitzant i mai podrem saber-ho tot. Finalment, puc dir que es una eina didàctica molt útil a qualsevol edat de la teva vida

A la següent classe, el que em va sorprendre es que vam fer un joc en el que el Martí ens va donar un paper on posava unes preguntes i teniem que trobar una persona a la que corresponia la solució a la nostra resposta de la pregunta sense repetir-se. la veritat es que amb certa gent encara no havia tingut el gust de conèixer-lo/la, ja que ell o ella havia estat en una altre classe el semestre passat i no havíem coincidit abans. a mi personalment em va ajudar per donar un pas i conèixer a la persona, saber els seus gustos i el que no li agrada, i si coincidia o no amb el que jo pensava. i més tard vam tenir que fer un rol playing d'una situació quotidiana d'una classe de primària, i nosaltres vam fer una que a tots o a gairebé tots ens desagrada molt, la situació d'un examen.

I finalment, avui, he creat aquest bloc. Un bloc per poder reflexionar lliurement, per poder dir la nostra i poder plasmar-ho en un paper virtual. I personalment crec que es un bon mètode d'aprenentatge individual pel fet de la persona que escriu en aquest moment, però també col·lectiu per la part que li toca als demés que el llegeixen.