Adéu!

I finalment, aquí acaba el meu blog com a estudiant de l'assignatura de planificació, disseny i avaluació de l'aprenentatge i l'activitat docent en l'Educació Primària.

Estic molt agraïda pels esforços de tota la classe per què hi hagués una bona convivència i uns bons vincles entre tots.

Esperem que no triguem massa a veure'ns.



Alicia.

Hi ha normes de convivencia?

En aquesta sessió m'he sorprès bastant, ja que jo quan era estudiant (i fins ara) no sabia que hi havien unes normes de convivència establertes com a tals, sí que sabia que moltes coses no les havia de fer i altres les havia de fer, però com a normes de convivència escrites no. I això m'ha fet pensar, ja que nosaltres com a mestres hem de saber interioritzar-les nosaltres mateixos i transmetre'l-hi als nostres infants, per què hi hagi una bona convivència a classe i entre iguals.

NO als problemes per aprendre!

En aquesta sessió el Martí ens ha proposat una activitat on a cada grup ens tocava trobar una solució a un problema d'aprenentatge diferent, realment no puc dir que ha sigut fàcil la proposta, ja que més d'una d'aquestes propostes eren complicades a l'hora d'afrontar-les, però sí que ha sigut una classe enriquidora i molt profitosa. Nosaltres com a futurs docents hem de saber enfrontar-nos a diferents problemes d'aprenentatge que sortiran en el nostre grup classe i hem de saber afrontar-ho de la millor manera i trobar una solució adient per a cadascun d'aquests problemes d'aprenentatge.

Exposició de les escoles

Finalment, les aquestes últimes sessions van estar dedicades a l'exposició dels treballs sobre les escoles (la majoria eren comparació de dues escoles diferents), però en el nostre cas no va ser així, nosaltres vam anar a l'escola Liberi, una escola totalment diferent de les escoles tradicionals o de corrents modernes però no acabades d'adaptar a la nova manera de pensar dels educadors del futur, com ara som nosaltres mateixos. Moltes de les exposicions, per no dir totes, estaven molt ben enfocades i van saber contestar a moltes preguntes interiors que teníem de diferents escoles proposades a les exposicions i explicades posteriorment. Els meus companys han sabut fer una molt bona recerca d'informació i comparació d'aquestes escoles escollides, i jo realment estic molt orgullosa de la nostra exposició i de la nostra posada en escena a classe, ja que penso que ens ho vam treballar molt i vam ser molt creatives tant a l'hora d'exposar com a l'hora d'escollir l'escola.

Unitat didàctica?

Aquesta activitat va durar dos sessions, ja que la primera sessió en Martí ens va explicar que era i en què consistia una Unitat Didàctica, ja que cap de nosaltres sabia el que era, com funcionava i perquè s'utilitzava. Però abans de tot això, en Martí ens va repartir uns fulls, que eren com una especie de taula o graella, on hi havia espais amb caselles per a omplir. En aquest moment ens va dir que per nosaltres mateixos i el nostre intuïció omplíssim el que per nosaltres seria la informació bàsica (amb els punts i caselles de la taula) de la Unitat Didàctica, i en acabar les va recollir i se les va emportar.
A la segona sessió vam corregir la Unitat Didàctica d'un grup de companys de la classe, perquè la correcció fos més objectiva. Crec que al fer això tu mateix estàs sent imparcial amb el que corregeixes i t'adones de si tu l'has fet semblant o no a la que estàs corregint o si milloraries alguna cosa de la qual tens davant, i si, realment el nostre no s'assemblava gaire a la Unitat Didàctica que vam corregir, nosaltres vam pensar que era una altra cosa, o potser depèn del nostre criteri li vam donar una importància diferent d'altres punts de la nostra Unitat Didàctica i no per això estava malament, sinó que eren diferents punts de vista d'aquesta.
Finalment una de les coses que puc dir es que les veig com una eina molt útil a l'hora de planificar les sessió de classe, els temes a treballar, etc., ja no només pels professors sinó també per tot el tema de l'organització espacial i temporal, juntament amb la pròpia planificació dels infants que tenim a l'aula.

Activitat LOE i LOGSE

A classe hem hagut de portar un llibre de text que estigués basat en la llei LOGSE i LOE. Aquest podia ser de qualsevol matèria, però el que realment miraríem era si d'una llei a un altre canviaven la manera de mirar o d'enfocar les coses. I sí, així era. Jo personalment tenia un llibre de medi ambient i historia, i en molts aspectes de l'historia es podia veure com un llibre tenia una visió política més de monàrquic i l'altre més republicà, i moltes facetes de l'historia estaven lleugerament citades d'una manera o un altre o pinzellades més o menys. Cosa que no em sembla correcte, ja que si un fet ha passat, s'ha d'explicar tal qual ha passat i no maquillant-lo depenent de la corrent ideològica que té l'autor d'aquest, ja que el mateix infant ja tindrà el seu propi criteri per discriminar sobre el que pensen i el que no, i jutjar-ho per la seva pròpia realitat, consciencia i coneixement.

Competències bàsiques

Una cosa que em va sorprendre va ser que només arribar a classe, aquesta estava organitzada de manera tradicional, com per fer un examen, i així era. En Martí ens va repartir uns fulls, on hi havia una serie d'exercicis matemàtics i de llengua (castellà i anglès). Aquestes eren les Competències Bàsiques d'aquest any. Després de realitzar-lo va explicar tot el referent al nivell d'aquestes competències i com s'havien realitzat als diferents instituts, o pel seu. Segons més d'una de les opinions de la classe, pel fet de tenir germans o cosins, vam poder observar com molts dels infants que realitzen aquestes proves es posen nerviosos o se'ls fa difícil solucionar un problema que, potser, a classe podrien solucionar de manera àgil i ràpida, i ja no els hi passa això per un tema de dificultat en les Competències Bàsiques, sinó per un tema del nerviosisme o la pressió d'un examen i més si et diuen que és un examen important.

Què és una rúbrica?

A la sessió d'avui, he tractat la rúbrica, què és, per què serveix, quina funció té, quin aspecte positiu i negatiu té pels infants i pels mestres, etc. En Martí ens ha passat un vídeo d'una escola on treballen i fan servir les rúbriques per als exàmens i als treballs i els propis infants les veuen útils coma guia i orientació per a fer un bon treball i saber quins són els punts que el professor o professora necessita i vol en aquell treball o examen.
Més tard, nosaltres mateixos hem hagut de crear la nostra rúbrica a partir d'una exposició de powerpoint o prezi.

Els tipus d'avaluació

En aquesta sessió hem classificat els tipus d'avaluació que hi ha existents, quins noms tenen, perquè serveixen, en quin moment del curs es donen i quina utilitat tenen per als professors, per a les famílies i per als infants, i finalment quina és la que per majoria preferim nosaltres i creiem més correcte. Una de les coses que més m'ha sorprès és que moltes d'aquestes avaluacions no les tenia com a avaluacions oficials, és a dir, que no les considerava com a avaluacions en la seva totalitat de la paraula sinó part d'una avaluació més general.
Gràcies a aquesta diferenciació de tipus d'avaluació, he pogut veure que depenent de l'infant que hagis d'avaluar o el grup d'infants que tingui a l'aula, depenen de l'activitat i depenent de l'etapa del curs en la que ens trobem, utilitzarem una avaluació o un altre.

La piràmide de Dale + Avaluació

A la sessió d'avui, una de les coses fetes a classe ha sigut la piràmide de Dale, aquesta consisteix a posar de menys a més important per a nosaltres a l'hora de viure i aprendre, com ara l'oïda, la vista, sentir, etc. Nosaltres hem escollit veure i sentir, ja que creiem que aprenem veient les coses i sentint-les, ja que amb l'experiència i el tacte s'aprenen moltes coses.
L'altra meitat de l'hora de classe el que hem fet és fer referencia a la manera d'avaluar, de si hem d'avaluar només pel que nosaltres coneixem o ens he d'adaptar als coneixements i maneres de fer dels infants sempre hi quan arribin al mateix punt? I realment, la resposta és clara, la segona opció és la més adient, i nosaltres com a futurs professors és la que hem d'implementar i transmetre als nostres infants, per què experimentin i provin diferents maneres de fer les coses, que per fer-les diferent això no diu que estiguin mal fetes.

La piràmide de Dale + Avaluació

A la sessió d'avui, una de les coses fetes a classe ha sigut la piràmide de Dale, aquesta consisteix a posar de menys a més important per a nosaltres a l'hora de viure i aprendre, com ara l'oïda, la vista, sentir, etc. Nosaltres hem escollit veure i sentir, ja que creiem que aprenem veient les coses i sentint-les, ja que amb l'experiència i el tacte s'aprenen moltes coses.
L'altra meitat de l'hora de classe el que hem fet és fer referencia a la manera d'avaluar, de si hem d'avaluar només pel que nosaltres coneixem o ens he d'adaptar als coneixements i maneres de fer dels infants sempre hi quan arribin al mateix punt? I realment, la resposta és clara, la segona opció és la més adient, i nosaltres com a futurs professors és la que hem d'implementar i transmetre als nostres infants, per què experimentin i provin diferents maneres de fer les coses, que per fer-les diferent això no diu que estiguin mal fetes.

Són importants les competències bàsiques i els objectius del currículum?

Si faig referencia a la pregunta del títol, puc dir que SÍ són importants les competències bàsiques i els objectius del currículum a l'educació primària.
Per una part, m'he fixat que pocs professors que jo he tingut han sabut relacionar conceptes entre diferents àrees o assignatures, i nosaltres ho hem de fer, ja que és molt més profitós pels infants i per nosaltres mateixos, ja que els hi fem relacionar conceptes i crear esquemes nous, més complexos i més amplis de la informació que potser tenien de manera dispersa de diferents àrees o assignatures i això fa que les relacionin i creïn vincles entre aquests coneixements.
Per l'altra banda, pel que fa els objectius de cada cicle, podem veure que al currículum en acabar cada cicle posa que els infants han d'arribar a saber una serie de coses i una serie de continguts, i realment crec que aquesta part dels objectius hauria de ser més flexible, ja que cada infant té el seu propi procés d'aprenentatge i no tots va a la mateixa hora, i potser un infant haurà assolit aquests objectius i més, i un altre potser no ha aconseguit arribar a assolir tots els objectius proposats al currículum.

Wikispace

Per crear la Wikispace de cada grup vam haver d'anar a l'aula d'informàtica, on en Martí ens va donar unes petites pinzellades de què era la Wikispace, per què servia, quina finalitat tenia i com s'utilitzava. Al principi vam anar una mica perduda, ja que m'hi vaig haver de crear un compte nou per poder accedir-hi i realment vaig anar una mica perduda en l'explicació d'aquest, però les meves companyes em van ajudar una mica a guiar-me i saber fer anar la Wiki més o menys.
En el seu moment no li vaig donar molta importància a la Wiki, ja que no creia que tingues massa pes com a eina per al desenvolupament dels treballs, però actualment puc dir que la meva visió sobre la Wiki m'hi ha canviat molt, la trobo una eina molt profitosa, tant pel professor o professora de l'aula com pels mateixos infants.

Horari

En aquesta sessió en Martí ens va proposar crear un horari a partir dels paràmetres que deia el currículum. El nostre grup va crear un horari per als infants de cicle mitjà, amb classes de 45 minuts, i amb assignatures conjuntes i/o seguides, com per exemple la tarda del dimecres és una tarda exclusivament per a les sessions d'educació física. Una de les coses que no sabíem com muntar era les assignatures més troncals i més pesants pels infants, com ara llengües o matemàtiques, així que vam decidir posar-les a l'inici de cada dia perquè els infants estan més desperts i més atents en aquell moment del dia, en canvi les assignatures més actives, dinàmiques i artístiques, com ara l'esport i les arts (música i plàstica), les vam posar al mig o al final del dia. Creiem que com a grup vam fer un bon horari, tant per tema de la temporització de les classes com la selecció de les assignatures per període del dia i desenvolupament dels infants.

Dibuixos i defensa del nom de l'article del currículum

Per una banda, el Martí ens va tornar els dibuixos de la nostra aula somiada, on em vaig donar compte de que quan vaig dibuixar-la vaig enfocar-me molt a les aules de primària actuals. Realment l'estructura que m'agradaria que tingués la meva aula seria que les taules estiguessin en forma d'"U", amb dibuixos fets pels infants penjats per tota la classe juntament amb imatges dels interessos dels infants (no imatges que nosaltres creiem que als infants d'aquella edat els hi agradaran, si no imatges sobre els interessos reals del infants que tens en aquella classe) i amb molts materials didàctics.

I una altre cosa que em va impactar al parlar a la classe i debatre sobre la taula del professor/a sobre si cal o no aquesta taula, i personalment he arribat a la conclusió de que pot haver-hi una taula per al professorat a l'aula, però només per a deixar les coses o per estones molt puntuals, però realment segons el que jo crec no ens fa falta aquesta taula, ja que sempre estaràs dret ajudant, dinamitzant i  interactuant amb els infants.

I per l'altre banda, vam tenir que defensar el perquè li vam posar el títol de "La enseñanza: una obra artística en constante evolución" a l'artícle "La investigación del currículum y el arte del profesor" en grup. Nosaltres li vam posar aquest nom perquè, en primer lloc, creiem que el professor es com un artista que ha d'actualitzar-se continuament; en segon lloc, el professor ha d'adaptar-se a les condicions particular de cada alumne per obtenir el seu màxim rendiment; en tercer lloc, el professor ha de tindre un gran repertori de capacitats per a poder ensenyar de manera integral als infants i ha de tenir coneixements sobre totes les coses encara que sigui de manera bàsica; i en quart lloc, el currículum senyala les idees bàsiques que han d'assolir els infants com a mínim.

Currículum i un nom per l'article

Al plantejar el tema del currículum a classe, gràcies a l'article de "La investigación del currículum y el arte del profesor", vam poder entendre l'acció del professor i la seva tasca a partir d'un exemple molt clar amb el teatre.

Jo ja havia tocat el tema del currículum al fer el cicle formatiu de grau superior d'Educació Infantil, però al contrari que a l'article que deia que el currículum s'anava modificant i millorant a partir de la pràctica i la innovació, i al cicle ens deien que havíem de seguir el currículum fil per randa encara que només fos una guia per saber per on anar a l'hora d'ensenyar uns continguts i arribar a uns objectius proposats, ja que en el currículum només et posa el contingut mínim que ha d'assolir els infants d'aquella edat i d'aquell curs.

Una altra de les idees plantejades a classe i amb la que estic totalment d'acord va ser que el currículum està estretament lligat amb el desenvolupament de la tasca del professor, tot i que sempre tindrem una llibertat limitada a l'hora de practicar i innovar dins del mateix currículum.

Però per una altra banda, no m'hi havia fixat en què és cert que tant els infants com els professors no ens adonem compte que la participació dels primers és essencial per a la millora de l'art de l'ensenyament en aquell professor/a.

Finalment, penso que el currículum l'hem de seguir, encara que no fil per randa però si arribant a assolir els coneixements mínims que aquest marca tot i així expandit els coneixements i compartint amb l'alumnat els teus coneixements enriquint i dinamitzant totes les classes on tots aprenguem una cosa nova cada dia, i ajudant-nos dia a dia per a millorar l'ensenyament i les classes realitzades per aquell professor/a.

Comentari dels rols i els vincles

En primer lloc, el que vam fer va ser comentar l'últim rol playing, que concretament era el del nostre grup, i vam poder veure com els vincles d'una i una altra professora afectava la cohesió i relació de la classe, entre iguals i professors/es.

Amb aquest petit exemple del rol, vam poder discutir una mica sobre la ràtio que tenim a cada classe, els vincles que creem amb els nostres infants i els de les altres classes, etc. En resum, aquesta classe i junt amb totes les reflexions que vam fer en comú, crec que m'ha servit de molt per a saber com seria la meva classe somiada, en com crec que hauria de ser un bon/a professor/a i quin tipus de vincle crear entre els infants i nosaltres.

 

Al parlar dels vincles que es creen entre els professors/es i els infants, me'n vaig recordar dels vincles que van crear els meus antics professors/es de primària amb mi, i realment he tingut vincles molt diferents entre si, alguns de molt bons i altres no tan bons. I els professors/es que si arribaven a crear aquells vincles tan bons i tan forts entre els alumnes, arribaven als objectius que es plantejaven.

 

I finalment, gràcies al dibuix que vam crear per a saber com seria la nostra aula somiada va fer que me n'adonés compte de com volia que depèn de com entre la llum natural organitzaria l'aula d'una manera o d'un altre, com estaria organitzada la llibreria, les taules, les fotografies i els murals, etc.

3 sessions interessants i un nou blog

El primer dia de classe, només entrar-hi a la classe vam veure com el nostre professor de PDAAAD estava posant les cadires en rotllana, i realment no era el primer cop que seiem així a classe. Al asseurem vaig veure el que ell volia fer, volia veure'ns la cara a tots, ja que es una manera més de sentir-nos i fer sentir a les persones més a prop de tu. El que em va estranyar, però no per això em va desagradar, va ser que al final acabes la classe amb un conte, el conte de l'aranya que volia ser la més llesta del món. Aquest conte narrava l'historia d'una aranyeta que volia acaparar tota la saviesa del mon i va crear un sac màgic on anava posant tot el coneixement dels animals que s'anava trobant, quan aquesta va omplir el sac, va pujar a dalt de l'arbre més alt que coneixia. Quan estava pujant va passar un ocell que li va aconsellar que pugés amb quatre de les vuit potes que tenia, i al veure això es va donar compte que un simple ocell havia tingut més intel·ligència que ella, així que va deixar caure el sac, i quan aquest va tocar el terra van sortir tots els coneixements disparats per tots llocs, repartint-se per tots els llocs del món. 

Després de que ens lleguis aquest conte vam posar en comú la moral que nosaltres creiem que donava, tots anàvem donant la nostra opinió i jo vaig dir que per mi la moral d'aquest conte es que ningú podia acaparar aquesta intel·ligència, ja que sempre ens hem d'anar actualitzant i mai podrem saber-ho tot. Finalment, puc dir que es una eina didàctica molt útil a qualsevol edat de la teva vida

A la següent classe, el que em va sorprendre es que vam fer un joc en el que el Martí ens va donar un paper on posava unes preguntes i teniem que trobar una persona a la que corresponia la solució a la nostra resposta de la pregunta sense repetir-se. la veritat es que amb certa gent encara no havia tingut el gust de conèixer-lo/la, ja que ell o ella havia estat en una altre classe el semestre passat i no havíem coincidit abans. a mi personalment em va ajudar per donar un pas i conèixer a la persona, saber els seus gustos i el que no li agrada, i si coincidia o no amb el que jo pensava. i més tard vam tenir que fer un rol playing d'una situació quotidiana d'una classe de primària, i nosaltres vam fer una que a tots o a gairebé tots ens desagrada molt, la situació d'un examen.

I finalment, avui, he creat aquest bloc. Un bloc per poder reflexionar lliurement, per poder dir la nostra i poder plasmar-ho en un paper virtual. I personalment crec que es un bon mètode d'aprenentatge individual pel fet de la persona que escriu en aquest moment, però també col·lectiu per la part que li toca als demés que el llegeixen.