Per una banda, el Martí ens va tornar els dibuixos de la nostra aula somiada, on em vaig donar compte de que quan vaig dibuixar-la vaig enfocar-me molt a les aules de primària actuals. Realment l'estructura que m'agradaria que tingués la meva aula seria que les taules estiguessin en forma d'"U", amb dibuixos fets pels infants penjats per tota la classe juntament amb imatges dels interessos dels infants (no imatges que nosaltres creiem que als infants d'aquella edat els hi agradaran, si no imatges sobre els interessos reals del infants que tens en aquella classe) i amb molts materials didàctics.
I una altre cosa que em va impactar al parlar a la classe i debatre sobre la taula del professor/a sobre si cal o no aquesta taula, i personalment he arribat a la conclusió de que pot haver-hi una taula per al professorat a l'aula, però només per a deixar les coses o per estones molt puntuals, però realment segons el que jo crec no ens fa falta aquesta taula, ja que sempre estaràs dret ajudant, dinamitzant i interactuant amb els infants.
I per l'altre banda, vam tenir que defensar el perquè li vam posar el títol de "La enseñanza: una obra artística en constante evolución" a l'artícle "La investigación del currículum y el arte del profesor" en grup. Nosaltres li vam posar aquest nom perquè, en primer lloc, creiem que el professor es com un artista que ha d'actualitzar-se continuament; en segon lloc, el professor ha d'adaptar-se a les condicions particular de cada alumne per obtenir el seu màxim rendiment; en tercer lloc, el professor ha de tindre un gran repertori de capacitats per a poder ensenyar de manera integral als infants i ha de tenir coneixements sobre totes les coses encara que sigui de manera bàsica; i en quart lloc, el currículum senyala les idees bàsiques que han d'assolir els infants com a mínim.