El primer dia de classe, només entrar-hi a la classe vam veure com el nostre professor de PDAAAD estava posant les cadires en rotllana, i realment no era el primer cop que seiem així a classe. Al asseurem vaig veure el que ell volia fer, volia veure'ns la cara a tots, ja que es una manera més de sentir-nos i fer sentir a les persones més a prop de tu. El que em va estranyar, però no per això em va desagradar, va ser que al final acabes la classe amb un conte, el conte de l'aranya que volia ser la més llesta del món. Aquest conte narrava l'historia d'una aranyeta que volia acaparar tota la saviesa del mon i va crear un sac màgic on anava posant tot el coneixement dels animals que s'anava trobant, quan aquesta va omplir el sac, va pujar a dalt de l'arbre més alt que coneixia. Quan estava pujant va passar un ocell que li va aconsellar que pugés amb quatre de les vuit potes que tenia, i al veure això es va donar compte que un simple ocell havia tingut més intel·ligència que ella, així que va deixar caure el sac, i quan aquest va tocar el terra van sortir tots els coneixements disparats per tots llocs, repartint-se per tots els llocs del món.
Després de que ens lleguis aquest conte vam posar en comú la moral que nosaltres creiem que donava, tots anàvem donant la nostra opinió i jo vaig dir que per mi la moral d'aquest conte es que ningú podia acaparar aquesta intel·ligència, ja que sempre ens hem d'anar actualitzant i mai podrem saber-ho tot. Finalment, puc dir que es una eina didàctica molt útil a qualsevol edat de la teva vida
A la següent classe, el que em va sorprendre es que vam fer un joc en el que el Martí ens va donar un paper on posava unes preguntes i teniem que trobar una persona a la que corresponia la solució a la nostra resposta de la pregunta sense repetir-se. la veritat es que amb certa gent encara no havia tingut el gust de conèixer-lo/la, ja que ell o ella havia estat en una altre classe el semestre passat i no havíem coincidit abans. a mi personalment em va ajudar per donar un pas i conèixer a la persona, saber els seus gustos i el que no li agrada, i si coincidia o no amb el que jo pensava. i més tard vam tenir que fer un rol playing d'una situació quotidiana d'una classe de primària, i nosaltres vam fer una que a tots o a gairebé tots ens desagrada molt, la situació d'un examen.
I finalment, avui, he creat aquest bloc. Un bloc per poder reflexionar lliurement, per poder dir la nostra i poder plasmar-ho en un paper virtual. I personalment crec que es un bon mètode d'aprenentatge individual pel fet de la persona que escriu en aquest moment, però també col·lectiu per la part que li toca als demés que el llegeixen.
